Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fa pocs dies aquest mitjà publicava una notícia que alertava que el preu mitjà del lloguer ha augmentat 200 euros en un any. És una dada extreta del balanç de l'Institut Català del Sòl, que també conclou que la mitjana de lloguer actual a la ciutat se situa en gairebé 1.500 euros.
Són xifres alarmants, però que caminen de la mà de l'excepcional auge poblacional que ha viscut Sant Cugat en les últimes dècades. Cap ciutat catalana ha viscut un increment demogràfic com el nostre, tal com recull l'estudi que l'Ajuntament va encarregar ara fa dos anys a la Universitat Autònoma.
La qualitat de vida de què gaudim aquí, marcada pels espais verds, els racons per passejar i fer esport, els equipaments i el teixit comercial i empresarial, sense oblidar la bona connectivitat amb Barcelona i la resta del Vallès, és una de les claus que expliquen aquest fenomen. Tanmateix, tot plegat comporta una conseqüència nefasta, la qual, afortunadament, ha deixat de ser tabú: l'expulsió, silenciosa, de molts veïns i veïnes de la ciutat que els ha vist créixer. Parlem de persones joves, ben formades, i també de famílies que es veuen forçades a marxar de Sant Cugat, incapaces de fer front als preus de l'habitatge.
Revertir una tendència que durant l'última dècada s'ha enquistat no és gens fàcil. Des del mandat anterior, el govern de la ciutat treballa de valent per augmentar el parc d'habitatge assequible, però sabem que això no es fa realitat d'un dia per l'altre. I per damunt de tot, ens trobem davant d'un repte de ciutat –i de país- que ens interpel·la a tots i a totes: tractar l'habitatge com un bé fonamental i deixar de considerar-lo un bé especulatiu.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.