Mascota no

"Trobo inadequat usar la paraula "mascota", significa sortilegi"

Des de fa bastants anys s'ha normalitzat usar la paraula mascota per denominar un animal de companyia, com ara un gat, un gos, un ocell, un hàmster..., fet que considero totalment inadequat i molt desafortunat. Una mascota és un ésser (sovint un animal) o una cosa que serveix com a símbol o per portar sort a persones, a una institució o a un esdeveniment important. El mot és d'origen recent i prové de l'occità mascota, que vol dir sortilegi. Es va popularitzar quan el compositor francès Edmond Audran va compondre l'opereta La Mascotte, estrenada a París el 1880. Una persona pot tenir un amulet, un talismà o un àngel de la guarda, però no una mascota. Una mascota és, per exemple, el boc que porten els legionaris quan desfilen, que l'associem a la Legión Española, o el lleó de la Metro que l'associem a la Metro-Goldwyn-Mayer. També són mascotes alguns ninotets com el: Cobi, que associem als Jocs Olímpics del 1992, el Naranjito, que associem a la Copa Mundial de Futbol del 1982 o el Curro, que associem a l'Exposició Universal del 1992. També són mascotes el brau d'Osborne, que associem amb Espanya, i el ruc català, que associem amb Catalunya. Això d'utilitzar la paraula mascota ho considero una falta de respecte cap als animals. És una visió antropocèntrica del món i de la vida; com que les grans religions monoteistes diuen que Déu va fer l'home a imatge i semblança seva, els éssers humans ens ho hem cregut i estem convençuts que la resta d'éssers vius han vingut al món exclusivament per servir-nos. Considerem que nosaltres ho som tot i que ells no són res, són només matèria primera per al nostre benefici.

 
 
Comentaris

Destaquem