De mascotes i amos

No són mascotes ni som amos. Aquesta era una de les declaracions fetes al programa televisiu "Good Morning Britian" de la portaveu de PETA (Persones pel tractament ètic dels animals), una de les majors organitzacions en matèria de defensa dels drets dels animals, que considera que aquest terme implica la seva possessió.

A l'escola, als anuncis de TV, fins i tot a les classes d'anglès, se'ns ha ensenyat que aquesta és la paraula a utilitzar, però quin és el seu vertader significat? La RAE defineix "mascota" com a persona, animal o cosa que serveix de talismà (com les dels clubs esportius); vist així, sembla que sí que s'equipara els animals reals a un objecte que posseïm, a un accessori que ens aporta fortuna.

Tanmateix, la majoria dels qui llegireu aquest text sabeu que no és així: són membres de la família, acompanyants de la vida, suports en els mals moments i alegries a tota hora, són ànima en el sentit més pur de la paraula.

Sabem també que en l'àmbit legislatiu els animals no són considerats coses, sinó éssers que senten, tal com ho reconeixen l'article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i l'article 511-1 del Codi Civil de Catalunya.

Doncs bé, si des dels texts legals se'ls està reconeixent la seva vertadera naturalesa, potser seria convenient aplicar aquesta tendència al nostre vocabulari; i és que expressar-nos i comunicar atenent al sentit real de les paraules, amb consciència del que volem transmetre, no només implica canviar un terme per un altre, sinó traslladar idees, conceptes i el valor que es dóna, en aquest cas, als animals.

Implica transmetre que no són mascotes ni som amos; que som companys.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.