En memòria de Jaume Grau-Garriga

Ens ha deixat Jaume Grau-Garriga, a qui recordarem per la seva proverbial bonhomia de persona cordial, alegre i amant de l'ofici de viure. Trobar-se en Jaume pel carrer, o fer un cafè al bar Catalunya o al Melmelada, volia dir gaudir d'una conversa agradable, ben farcida de fets santcugatencs, a més d'acudits i rialles. En vida de la seva dona, la Rosita de Cal Parvellat, quan els trobàvem de passeig agafats del bracet, la conversa s'encaminava envers els estats de salut. Després, quan va quedar sol, procuràvem defugir els viaranys de malalties i metges, potser ho fèiem per instint de no cridar el mal temps. Algun dissabte pujava a Sant Medir, per trobar la colla de la Penya Regalèssia. Ens hauria agradat que fes part de la penya, però la seva passió per la cacera del senglar l'hi ho impedia.

El 1994 va publicar el llibre ''Records d'infant i coses de gent gran'', prologat pel seu germà gran, en Tomàs. La presentació va ser feta pel director de Ràdio Sant Cugat Xavier Fornells, tot dient: ''l'obra que presentem és un cant a l'amistat i a la convivència de l'home amb la natura''. El llibre d'en Jaume és una rememoració del que ha estat Sant Cugat, primordialment des de la guerra incivil. Està farcit de costums locals, personatges, anècdotes i facècies, amb el bon humor que el caracteritzava. Tenia projectada la publicació d'un segon llibre de memòries, sobre el qual n'havíem parlat abastament, fins i tot del filòleg que li calia per acabar-lo de polir. La segona part del llibre ens donarà nous impulsos per al seu record. Amic Jaume, el teu somriure romandrà entre nosaltres.