Memòria de peix, a propòsit de l'homenatge a Roc Codó

Escric aquest article en tornar del magnífic acte institucional de commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la II República. No pretenc deslluir, en absolut, un acte necessari i oportú, en especial pel que fa a l'emotiu homenatge a l'alcalde republicà Roc Codó. La família ha lluitat molt per aquest reconeixement i sembla que, al final, la façana de l'antic ajuntament a la Plaça Barcelona, que l'alcalde va fer construir, lluirà una placa escultòrica de bronze obra del seu net Pep Codó.

Però he de confessar que em va sobtar que en un acte institucional, organitzat per la regidoria de Memòria Històrica, no es fes cap menció a un fet molt important en la memòria de Roc Codó, com va ser la recuperació de l'obra de teatre Les espardenyes de Cal Roc, escrita per l'estanquer Ramon Sagalés Bartralot, Perla, i recuperada per Joan Tortosa amb motiu de la inauguració del Teatre-Auditori de Sant Cugat el 1993. Com a directora de l'espectacle ens vàrem documentar molt sobre el Roc i la seva època, des de la tècnica per a fer espardenyes que ens van assessorar els de Cal Manà, fins a la cerca de documentació amb fotografies dels personatges que ens van facilitar les famílies respectives i que es van reproduir en el programa de mà.

El text recrea les tertúlies, desenfadades i amb un caràcter marcadament esquerrà, a l'espardenyeria del Roc al carrer Santa Maria. Unes tertúlies que reflecteixen una època i que tenen per protagonistes personatges de la política local com el també alcalde republicà Magí Bartralot, i d'altres que foren regidors com el mateix Ramon Sagalés o Ventura Casanovas, cunyat del Roc, juntament amb el ferrer Joan Vidal, el lampista i regidor per la Lliga Pepet Garrell, el mecànic Magí Puigoriol i el barber del carrer Major Vicens Sotorres...

Tots els tertulians de l'espardenyeria tenien la fal·lera del teatre. De fet, Les espardenyes de Cal Roc s'estrenà a Cal Ventura el 1921, ara fa exactament 100 anys, al lloc on hi ha l'edifici de l'antic Ajuntament a la plaça Barcelona amb tots ells interpretant els seus propis personatges. A excepció dels minsos papers de les dues dones: la Irene, la dona del Roc, i la Roseta, la dona del Perla, que foren interpretats en la primera funció per actrius "professionals", ja que estava mal vist que les dones fessin teatre. Encara que les dues dones, fugint de tabús i com unes autèntiques heroïnes, segons explica Joan Tortosa, varen assumir els seus papers ja des de la segona funció.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.