Menjars familiars o d’amics complementen la dieta mediterrània

Pensem, per exemple, en la cuina japonesa. I per què no, la cuina francesa, no al complet, però sí el que afecta al sud? Cal recordar que l’esperit de la dieta mediterrània va ser declarada patrimoni natural immaterial de la humanitat, una cuina simple i lleugera, contraposada a la mala alimentació, al sobrepès i a la vida sedentària, que juntament amb el colesterol i la hipertensió, són factors de risc per tenir diabetis.

Tenim la garantia de la dieta mediterrània com una guia que segueix la tradicional tríada formada per l’olivera, el blat i el cep, que durant segles ha estat el referent d’una filosofia alimentària de la zona mediterrània, i que és evident que provoca un bon estat de salut que no tenen altres països. Són països que no tenen els beneficis de l’oli d’oliva o els efectes antioxidants del vi, però sense oblidar la menja de fruites, verdures, llegums, oli d’oliva, peix, fruits secs, carn (sense abusar-ne) i vi. Tot un enunciat extens molt ric en varietats, colors i sabors.

Sóc un admirador de l’escriptor i periodista Màrius Carol, subtil i perspicaç, en els seus articles a La Vanguardia, però també contundent quan l’escoltem en les diverses taules d’opinió. D’ell destaco l’apunt que diu que la Fundació Dieta Mediterrània indica, entre d’altres coses, que la dieta mediterrània, no només és el resultat d’una alimentació rica en oli d’oliva, pa, fruita, verdura, pasta, cereals... sinó també dels menjars familiars o d’amics, i d’hàbits com el de cuinar, quan es pot, a casa. És a dir, donen molta importància a la sociabilitat alimentària com un factor bàsic de salut. Amics, totalment d’acord!