El passat 1 de març va fer 7 anys que ens va deixar en Pepe Rubianes. A Barcelona són moltes les veus que reclamen que en Rubianes tingui dedicada un plaça, i no és per menys. Rubianes, el seu àcid sentit de l'humor i la seva incontenible xerrameca són patrimoni de tots i totes, i la seva irreverència ens recorda la necessitat de prendre'ns menys seriosament el conflicte polític, tan necessari ara mateix...
Aquests dies a Sant Cugat, la qüestió del nomenclàtor també està en debat. Encara hi ha carrers amb noms de personatges franquistes i som molts els que reclamem que es revisi, el mateix Ple de març debatrà una moció d’ERC-MES per reviure aquesta comissió i posar damunt la taula el canvi d’alguns carrers i places, i des d’ICV-EUiA, com no podia ser d’una altra manera, hi donem suport.
Una nota que el mateix Rubianes va escriure el dia de la seva última actuació al Teatre-Auditori de Sant Cugat ens recorda que va viure durant 8 anys a Sant Cugat (al carrer de Mozart) i, és per això, i pels arguments exposats abans, que des d’aquest espai m'atreveixo a reclamar també un espai a la via pública del nostre poble per a Pepe Rubianes.
I ja posats, recordaré un altre personatge que també ho mereix, en Manuel Vázquez Montalban. Un altre personatge clau en la nostra cultura i que també tenia una forta vinculació gastronòmica i afectiva amb Sant Cugat.
En conclusió, i com diria en Rubianes, als nostres carrers: “Menos fachas y mas gente de bien”.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok