Més enllà de les acusacions d'especulació

'Per què hem dit sí a Coll Favà, Volpelleres, Can Mates, Costa del Golf, Can Ametller, Can Trabal, Can Barata... i no a Torre Negra?'

La zona de Torre Negra a Sant Cugat ha estat objecte de nombroses crítiques i acusacions al llarg dels anys, especialment envers els propietaris dels terrenys d'aquesta zona. Entre les acusacions més comunes hi ha la d'especulació immobiliària i la suposada intenció de causar dany a l'entorn. No obstant això, en analitzar detingudament les dades i comparar-les amb altres sectors urbanístics a Sant Cugat, sorgeix una perspectiva diferent que mereix ser considerada i entesa.

El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 va establir les pautes per al desenvolupament urbanístic a Sant Cugat i en molts altres llocs. En el cas específic de Torre Negra, és crucial destacar que aquest sector es distingeix pel seu compromís amb un desenvolupament sostenible i equilibrat. En oposició a les acusacions habituals, els propietaris de la zona de Torre Negra hem defensat una menor superfície edificable, un índex d'edificabilitat més baix i, per tant, una preservació més efectiva de l'entorn.

En termes concrets, el PGM de 1976 va proposar que a Torre Negra es destinés menys del 20% de l'àrea total per a la construcció, i es va establir un índex d'edificabilitat de 0,17m2st/m2s. Aquesta xifra contrasta significativament amb els nous desenvolupaments a Sant Cugat, on els barris recents superen el 30% en termes de superfície edificable. Aquestes dades suggereixen que, lluny de ser especuladors indiferents a l'entorn, els propietaris de Torre Negra hem mostrat una clara voluntat de limitar l'impacte ambiental del seu desenvolupament.

L'elecció conscient de limitar l'edificabilitat a Torre Negra no només reflecteix la nostra responsabilitat ambiental, sinó que també demostra un compromís amb la creació d'un entorn habitable i sostenible per a la ciutadania. Aquest enfocament contrasta amb la tendència general d'altres desenvolupaments urbanístics que, segons les xifres, tendeixen a prioritzar l'expansió sense restriccions.

A més, és essencial destacar que la baixa densitat de construcció proposada a Torre Negra no només beneficia el medi ambient, sinó que també contribueix a la qualitat de vida dels residents en reduir la congestió i preservar els espais verds. Aquesta planificació deliberada hauria de ser reconeguda com un model a seguir per a futurs desenvolupaments urbanístics que busquin harmonitzar el creixement amb la preservació de l'entorn.

La pregunta que ens hem de fer és, per què hem dit sí a Coll Favà, Volpelleres, Can Mates, Costa del Golf, Can Ametller, Can Trabal, Can Barata... i no a Torre Negra?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem