Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El proper dia 25 de maig 350 milions de ciutadans estem cridats a votar. No és un tràmit del que puguem ni hàgim de passar i una mostra n’és la poca participació que sempre han tingut aquests comicis: A Sant Cugat, ciutat clarament europeista, voten menys del 50% dels electors.
Europa ens afecta molt més del que ens podem imaginar. Afecta la nostra economia, és font de riquesa i assegura la democràcia, el benestar i sobretot la pau, no ho oblidem.
En Josep Daniel ho ha recordat en un seguit d'articles publicats a Viaempresa.cat i ara recollits en un petit llibre editat en català, castellà, francès i anglès, una magnífica iniciativa que el proper dia 14 es presentarà al Cafè Auditori. Valdrà la pena anar-hi i escoltar-lo a ell i a en Carles Gasoliba, dos europeistes de pedra picada.
La pau va ser el veritable objectiu que va fer néixer el que avui coneixem com a Unió Europea. El continent acabava de patir en pocs anys dues guerres que van devastar-lo i van causar milions de víctimes. Jean Monnet i un grup de visionaris van decidir l'any 1950 que calia posar les bases perquè esdevingués els Estats Units d’Europa i assegurar un futur ple de convivència en pau. El somni en certa manera es va aconseguir i portem el període més llarg de pau des de fa 6 segles, que no és poc.
Dels 6 països inicials que van posar-se d’acord fa més de cinquanta anys, avui ja en som 28 amb una moneda única a 17 països. És veritat que molts voldríem que una veritable Unió anés més de pressa, que en molts aspectes ja fos un fet, que respongués més als interessos del conjunt no només als dels estats, que hi hagués un control més estricte dels governs en tots els sentits, que es controlessin els recursos, la gestió dels estats envers els seus ciutadans, que es lluités contra la corrupció i les actituds poc democràtiques dels socis, que s'aprovessin i s'apliquessin lleis per a tot el territori o que la representació dels ciutadans i la seva participació fos més real.
Una Unió que defensés les minories, les nacions sense estat, les llengües i cultures, els més febles i no tant els interessos dels bancs i dels més rics.
Europa, però, té moltes coses bones i avui ens permet circular d'un estat a l'altre tant persones com mercaderies, és una comunitat de veïns que pretenen ser ben avinguts. En el nostre dia a dia Europa hi té molt a veure, més del 70% de les normatives que apliquen els estats provenen de Brussel·les, la seguretat alimentària, per exemple.
Europa avui és un paraigua que aixopluga nous països com els de l'antiga òrbita soviètica, cosa que molts critiquen. Si no s’hagués fet segurament que avui tindríem més Ucraïnes. Si volem més Europa, l'hem de fer forta i més democràtica i això només ho farem amb una gran participació, votant.
Segueix @R_Grau a Twitter.
Europa ens afecta molt més del que ens podem imaginar. Afecta la nostra economia, és font de riquesa i assegura la democràcia, el benestar i sobretot la pau, no ho oblidem.
En Josep Daniel ho ha recordat en un seguit d'articles publicats a Viaempresa.cat i ara recollits en un petit llibre editat en català, castellà, francès i anglès, una magnífica iniciativa que el proper dia 14 es presentarà al Cafè Auditori. Valdrà la pena anar-hi i escoltar-lo a ell i a en Carles Gasoliba, dos europeistes de pedra picada.
La pau va ser el veritable objectiu que va fer néixer el que avui coneixem com a Unió Europea. El continent acabava de patir en pocs anys dues guerres que van devastar-lo i van causar milions de víctimes. Jean Monnet i un grup de visionaris van decidir l'any 1950 que calia posar les bases perquè esdevingués els Estats Units d’Europa i assegurar un futur ple de convivència en pau. El somni en certa manera es va aconseguir i portem el període més llarg de pau des de fa 6 segles, que no és poc.
Dels 6 països inicials que van posar-se d’acord fa més de cinquanta anys, avui ja en som 28 amb una moneda única a 17 països. És veritat que molts voldríem que una veritable Unió anés més de pressa, que en molts aspectes ja fos un fet, que respongués més als interessos del conjunt no només als dels estats, que hi hagués un control més estricte dels governs en tots els sentits, que es controlessin els recursos, la gestió dels estats envers els seus ciutadans, que es lluités contra la corrupció i les actituds poc democràtiques dels socis, que s'aprovessin i s'apliquessin lleis per a tot el territori o que la representació dels ciutadans i la seva participació fos més real.
Una Unió que defensés les minories, les nacions sense estat, les llengües i cultures, els més febles i no tant els interessos dels bancs i dels més rics.
Europa, però, té moltes coses bones i avui ens permet circular d'un estat a l'altre tant persones com mercaderies, és una comunitat de veïns que pretenen ser ben avinguts. En el nostre dia a dia Europa hi té molt a veure, més del 70% de les normatives que apliquen els estats provenen de Brussel·les, la seguretat alimentària, per exemple.
Europa avui és un paraigua que aixopluga nous països com els de l'antiga òrbita soviètica, cosa que molts critiquen. Si no s’hagués fet segurament que avui tindríem més Ucraïnes. Si volem més Europa, l'hem de fer forta i més democràtica i això només ho farem amb una gran participació, votant.
Segueix @R_Grau a Twitter.