Una mica d'empatia per a les famílies de l'Escola La Mirada

La construcció de l'edifici de l'Escola La Mirada que ha de substituir els barracons on ara s'ubica, pateix l'enèsim endarreriment, i van... La magistrada titular del jutjat contenciós administratiu núm. 10 de Barcelona atura les obres cautelarment en considerar que el trasllat de la superfície arbrada on va l'escola destruiria definitivament aquesta part del medi tal com se la coneix; el text sobreposa el dret d'un medi ambient adequat a l'interès social de la instal·lació d'un centre educatiu.

Llegint la interlocutòria sense filtres podem concloure que s'hauria de prohibir tota intervenció humana, ja que totes aquestes s'orienten a modificar el medi on actuen. Carreteres, vies de tren, línies elèctriques... un ramat de cabres menjant-se el matollar d'un bosc mediterrani per evitar que un llamp l'incendiï.

Hi ha grups defensant que modificar el 5% d'un parc urbà erosiona el medi ambient; són grups que no han tingut cap problema en omplir de papers i cintes de plàstic l'indret "d'incalculable valor natural" què defensen (no computarem les caques de gos per la seva natura orgànica). Per aquests grups, la situació de precarietat en la qual han de continuar els alumnes de La Mirada i l'estrès dels seus pares en comprovar l'eterització de la situació, no forma part de les prioritats de Sant Cugat.

No és el meu cas, a una ciutat on més del 50% de la seva superfície és dintre del Parc Natural de Collserola no és raonable posar per davant la integritat d'un parc urbà sobre una instal·lació educativa necessària amb urgència. Fent un passeig de Volpelleres a Sant Quirze a l'alçada Camí dels Monjos, li dono voltes al cap i arribo a la conclusió que potser manca empatia per aquestes famílies i sobra egocentrisme urbanita.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.