Microsexisme o sexisme?

'L'expressió 'microsexisme', en comptes de dir-ne sexisme obertament, ja implica transigència'

Comparteixo el parer de la portaveu d'Hora Bruixa amb relació a la violència que s'amaga darrere dels comportaments que el psiquiatre Luis Bonino Méndez va encunyar com a "micromasclisme", en el sentit que la violència contra les dones no és únicament aquella de la qual se'n fan ressò els telenotícies. N'hi ha una altra que no hi apareix, però que és altament perniciosa.

Aquest microsexisme ('masclisme' és un calc de l'espanyol que no s'usa a Europa), com el microracisme, és una violència subtil que es troba en tots els àmbits de la vida quotidiana i que passa desapercebuda de tan normalitzada com està. La trobem, per exemple, en acudits d'aparença inofensiva, en frases relatives a la manera de conduir de les dones, en els judicis d'intencions per la manera de vestir, en les insinuacions sobre l'ús dels atributs femenins en cas d'ascens professional o en el vocabulari d'aparença simpàtica i afectuosa però impropi del tracte a una persona desconeguda, com ara una dependenta, una cambrera, una infermera...

Hom potser dirà: "I això és violència?". Naturalment que sí. De fet, la violència tangible, que és la que identifiquem com a tal, ja que sovint va associada a la sang, és indestriable d'aquesta altra. El vocabulari i les actituds més comunes expressen el marc mental d'una societat. L'expressió 'microsexisme', en comptes de dir-ne sexisme obertament, ja implica transigència. No hi ha, doncs, microsexisme. Hi ha sexisme, sigui a cops de puny o a cops de paraula, i el sexisme és violència.

 
 
Comentaris

Destaquem