Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Encara dins del Festival de Poesia de Sant Cugat, en el vestíbul del Teatre-Auditori, In-fusió Teatre presenta unes reflexions sobre vida i mort amb textos de Miquel Martí i Pol. L’obra del poeta és tan extensa, diversa i profunda que sempre produeix, la seva lectura o les paraules que et fan arribar altres, una sensació de nou i conegut alhora, una vibració interna que ressona com si fossin teves les experiències del poeta, les seves inquietuds o certeses, la constatació de la vida finita i de l’esplendor de la mateixa vida mentre dura.
Els intèrprets, tres recitadors i dos músics, apareixen amb els peus nus sobre les fulles caigudes en “Un bosc de paraules” que Teresa Canas ha concebut per l’espectacle. Peus nus per sentir la terra viva, fulles mortes per mostrar el final conegut, però paraules entenedores que expliquen sentiments i sensacions, anhel de desig i de vida compartida, visions anticipades de la mort que arribarà, la dama sempre present pel poeta amb qui hi conviu, com diu, “de tant en tant...”.
Reflexions des de la joventut plena de força de Marta Oliva, ulls lluminosos i potència en la expressió que, a vegades, sembla llençada més enllà dels espectadors. Continguda, solemne en la dicció ajustada i plena de Núria Puigdomènech que fa equilibris amb el dramatisme. Contundent en la duresa expositiva, però recollida en l’acceptació de l’inevitable en la forma i veu d’un convincent Oscar Intente. Tres veus que tenen el suport de Joan López, músic, percusionista, actor i docent que aporta el so mediterrani que va donant puntuació a les paraules dels recitadors, ecos ancestrals des del djembe fins un senzill i efectiu tub de plàstic, i Guillem Pareja, violoncel, aportant Mahler, Schubert, Fauré o Wagner, entre altres, per situar-nos en el clima precís i suggeridor.
Un espectacle sensible, equilibrat en els moviments i els accents de les llums, senzill però punyent, una recreació plena del poeta, de la seva poesia i visió de la vida i de la mort feta amb eficàcia i amor fins la fosca total.
Els intèrprets, tres recitadors i dos músics, apareixen amb els peus nus sobre les fulles caigudes en “Un bosc de paraules” que Teresa Canas ha concebut per l’espectacle. Peus nus per sentir la terra viva, fulles mortes per mostrar el final conegut, però paraules entenedores que expliquen sentiments i sensacions, anhel de desig i de vida compartida, visions anticipades de la mort que arribarà, la dama sempre present pel poeta amb qui hi conviu, com diu, “de tant en tant...”.
Reflexions des de la joventut plena de força de Marta Oliva, ulls lluminosos i potència en la expressió que, a vegades, sembla llençada més enllà dels espectadors. Continguda, solemne en la dicció ajustada i plena de Núria Puigdomènech que fa equilibris amb el dramatisme. Contundent en la duresa expositiva, però recollida en l’acceptació de l’inevitable en la forma i veu d’un convincent Oscar Intente. Tres veus que tenen el suport de Joan López, músic, percusionista, actor i docent que aporta el so mediterrani que va donant puntuació a les paraules dels recitadors, ecos ancestrals des del djembe fins un senzill i efectiu tub de plàstic, i Guillem Pareja, violoncel, aportant Mahler, Schubert, Fauré o Wagner, entre altres, per situar-nos en el clima precís i suggeridor.
Un espectacle sensible, equilibrat en els moviments i els accents de les llums, senzill però punyent, una recreació plena del poeta, de la seva poesia i visió de la vida i de la mort feta amb eficàcia i amor fins la fosca total.