El miracle que espero

Fa uns dies vaig haver de desplaçar-me al CAP de Valldoreix per tal de rebre la segona dosi de la vacuna contra la maleïda Covid-19. Em vaig trobar amb una organització perfecta, sense esperes ni cues i amb una atenció exquisida per part de les professionals sanitàries. Amb la inoculació de la vacuna vaig sentir que sortia a la vida, que col·lectivament estem sortint d'un infern, vaig sentir una profunda alegria i, alhora, em va fer pensar en el nostre sistema sanitari.

Circula por les xarxes un àudio que diu més o menys el següent: L'Organització Mundial de la Salut adverteix que solament tornaran a la normalitat aquells que eren normals abans, perquè això és una pandèmia, no un miracle eh?

Doncs bé, jo no vull tornar a la normalitat d'abans, quan ens queixàvem de les llistes d'espera, quan els nostres sanitaris havien d'emigrar al Regne Unit a la recerca de millors salaris i reconeixement personal. No, jo vull que quan obri la porta per entrar a la consulta de la meva metgessa de capçalera, la doctora em rebi amb un Què tal?, Com et trobes Antonio? I la teva companya Marina?, com porta el tema del genoll? Sense necessitat de mirar la meva història mèdica a la pantalla de l'ordinador i jo li pugui preguntar com han estat les seves vacances per Jordània per, després, entrar en matèria. Que quan aquesta professional es jubili, senti que se m'allunya una amiga.

És per això que reclamo una SANITAT PÚBLICA DE QUALITAT. Per tal que en les sales d'espera d'urgències, els nostres sanitaris no hagin de rebre improperis, insults o agressions com si ells fossin els responsables de la manca de personal i inversions en sanitat. Que la nova normalitat comporti que els nostres impostos s'inverteixin en la salut de les persones.

Aquest és el miracle que espero de qui ens governa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.