La mirada de Kolbe

En el camp de concentració d'Auschwitz s'ha escapat un home. Els soldats nazis pregunten: On és? Com que ningú contesta, treuen 10 homes a l'atzar. Tots ells saben que els tancaran en una habitació fins que morin de gana. N'hi ha un que plora, ja que és pare de família. Ho escolta un altre pres i demana intercanviar-se per ell. Tothom mira atònit: es tracta d'un franciscà anomenat Maximilià Kolbe.

Els soldats accepten l'intercanvi i el tanquen amb la resta d'homes. Els guardes obren cada dia l'espai del crim per treure els cadàvers dels quals van morint, i hi ha una cosa que els molesta molt: la mirada de Kolbe. Perquè malgrat aquella situació, no els mira amb odi, sinó amb amor; i perquè també veuen com va consolant els seus companys d'infortuni. Finalment Kolbe mor, però ho fa estimant. Sempre m'ha impressionat la seva mirada, que em recorda la de Jesús.

Ell va saber atraure molta gent perquè mirava estimant, i quan algú et mira d'aquesta manera et transforma i la teva vida canvia. Aquest divendres celebrem el Sagrat Cor, que ens recorda que Déu ens ha estimat amb un cor i uns sentiments humans, i que això es tradueix en una mirada d'amor que ens abraça a tots, un esguard que veu molt de futur en la teva vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.