Mirades d'amor

Vaig tenir el do d'assistir al casament del Guerau i la Cristina. A les noces hi ha mirades molt maques que val la pena recordar. Les primeres tenen lloc quan entren els nuvis: mentre caminen pel llarg passadís del Monestir, a banda i banda, tot són somriures de persones que s'alegren per ells i que immortalitzen aquella entrada amb els seus mòbils. Una segona mirada es dona quan la parella es troba a les escales de l'altar: el nuvi mira emocionat la núvia que arriba del braç del seu pare i es mor de ganes de fondre's amb ella en una abraçada.

Durant la cerimònia, els nuvis es van fent mirades i xiuxiuen paraules que només ells escolten mentre s'agafen de les mans. Amb la Cris i en Guerau vaig contemplar una mirada molt especial quan es van donar el consentiment en el moment de casar-se. En Guerau deia aquelles paraules tant de cor, tan cregudes i amb tanta fe! I la Cristina les acollia amb una atenció i amb un cor tan obert que em va sorprendre. Després d'aquesta escena, la mirada d'amor entre ells va continuar viva i intensa mentre ella li responia: "jo et rebo com espòs i m'entrego a tu". Les mirades diuen molt de com tractem a les persones. Tant de bo que tinguem sempre mirades d'amor.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.