Missatges electorals

I van estretament relacionades: la primera és que els vots es guanyen porta a porta durant tot el mandat, i especialment, allà on més es desconfia de l’equip que governa.
La campanya és com l’apartat de conclusions, abans cal haver verbalitzat arreu i a tot hora el desenvolupament de l’obra de govern i escoltar molt els ciutadans per recollir els seus neguits i les seves necessitats. La segona és que cal comunicar molt bé la feina feta, sense donar res per suposat, i triar molt bé els missatges que es donen als ciutadans. No es pot explicar tot, i cal sintetitzar bé.

La nostra societat ha de digerir cada dia un munt d’informació en formats de tota mena, per tant, menys és més si el missatge és encertat. I la tercera cosa és que en un moment de crisi trepidant com la que vivim, d’incertesa i de patiment de tantes famílies, el que la gent vol escoltar és allò que s’ha fet per minvar el seu patiment, allò que s’ha fet per promoure la justícia social i allò que s’ha fet per condemnar la corrupció. I ho vol sentir ben alt i ben clar.

He pogut observar que hi ha alcaldes i equips de govern que han fet una feina excel·lent en polítiques socials, però no ho han sabut transmetre, no ho han sabut “vendre” en paraules de la gent del carrer. Això em fa pensar en una cosa que deia la meva àvia quan era petita: no només s’ha de ser bo, sinó que també s’ha de semblar que ho ets.

Les oportunitats perdudes les aprofiten els que no han governat, cosa molt fàcil quan tot ho tenen per fer i per demostrar. Des de l’oposició sempre és fàcil prometre. Des del govern, en canvi, no es pot complaure tothom. Per això cal explicar molt bé les prioritats de govern.