Molt soroll per res

Dijous 2 de juliol, al vespre, vam poder gaudir d’una magnífica comèdia de Shakespeare gracies a les Lectures a la fresca que des de fa 10 anys ens arriben de la mà dels Amics de Pedra i Sang

La companyia Parking Shakespeare ens va portar una alenada d'aire fresc, que força ens convé amb aquestes temperatures més pròpies de països equatorials que no del clima mediterrani dels nostres pobles.

Però de fet el títol de l’obra és només una excusa per parlar-vos d’un altre soroll per res que hem patit aquests dies de Festa Major, i no em refereixo als concerts que ens han omplert les places de Sant Cugat. Ja se sap que els dies que dura la Festa (pocs, tot s’hagi de dir) cal viure-la amb intensitat i la música sigui ballable, jazz, clàssica o dels grups més joves i atrevits és un al·licient més per sortir al carrer i trobar-te amb els amics. I tampoc em refereixo al soroll del Diables, ja que la dinàmica del grup és més de Foc que de soroll, a més a més com diu el refrany: qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Em refereixo al soroll provocat pels trabucaires durant el seguici d'inici de la Festa Major.

És bonic conservar les tradicions, i si hi ha un grup que vol i li agrada recrear l'ambient dels guerrillers, bandolers o simplement patriotes com el Carrasclet estan en el seu dret. Però, cal que els trabucs es disparin en espais molt oberts i lluny del públic que els contempla, no com va ser el cas en el seguici de Festa Major.

No sé si els trabucaires en són prou conscients -ells van amb taps a les orelles- però aquesta Festa Major ens ha dut a l’otorrino d’urgències després que l’orella del meu marit fes un pet com un aglà quan un trabucaire va disparar al nostre costat. Jo, per sort, tenia la boca ben oberta, i no em va afectar gaire. El resultat ha estat una greu lesió al caragol que no sabem com acabarà.

Com a conseqüència ens vam perdre tots els concerts ja que l’orella li va quedar tan sensible que qualsevol so li produïa un agut dolor. Em sap greu pels concerts als quals no vam poder assistir, però encara em sap més greu per la lesió que no sabem si perdurarà en el temps i pot arribar a una sordesa parcial.

Estic convençuda que no som els únics que pensem que els trabucaires no haurien de disparar dins dels carrers del poble i segur que tampoc som els primers que hem quedat amb alguna afectació. Molt soroll per res, o potser tant de soroll que ens farà quedar sords.

 
Comentaris

Destaquem