Molta sort a La Unió

El ple ha aprovat els estatuts de La Unió santcugatenca, de manera que la seva constitució definitiva en consorci és més a prop. Efectivament, explicat així, sembla un garbuix administrativo-legal mancat d’interès. Però el que s’està gestant aquest 2015 és el full de ruta de la supervivència del teatre de La Unió, un equipament que no mereix aquest nom (equipament) perquè és massa fred.

Es tracta d’un espai al carrer Anselm Clavé al que sovint s’ha menystingut de manera injusta. La impressionant arribada del Teatre-Auditori (imprescindible en la vacuna per evitar que Sant Cugat fos una ciutat dormitori) va eclipsar el teatre de la Unió. I com, tothom sap, l’eclipsi és la interposició del Sol amb la Lluna.

Però que un sigui immensament més gran que l’altre no vol dir que no tingui dret a existir. Sant Cugat té espai suficient per acollir el Sol i la Lluna, Sant Cugat té marge per rebre el teatre més nou del moment i mimar a l’hora les tradicions més genuïnes de Catalunya.

En un mateix cap de setmana es pot portar la Extraña Pareja al Teatre-Auditori i fer una trobada de caramellaires a La Unió. I que a més, tots dos centres col·laborin i es retroalimentin en tot allò que envolta l’art escènic: formació de personal, millores tècniques, escola d’interpretació, local d’assajos i promoció. Tot això és el que finalment han entès totes les parts implicades, començant pels responsables de l’entitat (amb el David Pujol al capdavant) i acabant pel consistori.

Hi va haver una època en què a La Unió li desitjaves sort perquè era l’únic al que podia aspirar. Però de tots és sabut que la sort no la tens sinó que la busques. Per tant, molta sort però molts encerts a La Unió i sobretot, per molts anys.