Monestir ecològic

“No sé què passa aquí però sempre surto amb molta pau”. Aquesta frase la diuen moltes persones, creients o no, que passen una estona assegudes al Monestir.

Segurament algun cop hauràs fet aquesta experiència: passes prop del Monestir, el veus obert, entres un moment i experimentes que ets en un lloc especial. T’asseus una estona, penses en les teves coses i pregues. La bellesa del lloc et va amarant i vas notant com en el teu cor es va infiltrant pau. Amb la vida tan accelerada que portem és molt important preservar els espais que generen pau i serenor i el Monestir és, en aquest sentit, un lloc privilegiat. Per què no passar més estones al Monestir i aprofitar-lo més? El tenim tan a prop... Si el turisme en fes un ús abusiu (com passa a les esglésies de barris molt turístics) mataria el seu esperit.

Actualment, tenim aquest “equilibri ecològic” i cal protegir-lo perquè continuï sent un espai de silenci i harmonia que ens porti aquesta serenitat interior. Els monjos el van construir buscant que fos un lloc privilegiat per trobar-se amb Jesús i la veritat és que, quan hi entro, molts cops experimento les paraules de Jesús ressuscitat “rep la meva pau”.

Et devem molt, Monestir!