A Mònica Terribas

La ràdio és aquell mitjà màgic que genera una complicitat indescriptible entre l'oient i el locutor. És per això que des de divendres noto una barreja de nostàlgia i tristesa des que vas anunciar que no continuaries al capdavant d'El matí.

Em vaig llevar a les 6 aquell 2 de setembre de 2013 per escoltar-te. Començava 2n de Batxillerat. Ara, amb 24 anys, acabo d'esdevenir advocat. El matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas va esdevenir, sobretot, la sintonia de la meva època universitària, aquella etapa en què tot canvia.

A la Portada del 14 de juliol de 2017 vas dir que "la gràcia de la vida és assumir que el que ens passa no sempre ho podem controlar", tot recordant la frase de John Lennon de "la vida és tot allò que passa mentre fem altres plans". I és ben cert.

Et vaig començar a escoltar amb 17 anys i, en aquests set anys, amb tu de fons, he canviat, he crescut, m'he descobert, he patit, he estimat, he apostat, he perdut, he guanyat, he intentat ser valent i, tot plegat, massa sovint, sense haver-ho planejat.

En una xerrada vas dir una frase que em serveix sovint de guia: "Aconseguir sense esperar". Perquè en aquests 7 anys de canvi per a tota persona jove, he après que quan he esperat molt, no ho he aconseguit i quan ho he aconseguit és quan no m'ho esperava tant. Guanyar i perdre. Bàsicament, perquè tot no ho podem controlar.

El teu adéu de l'antena és també per a mi un adéu a una etapa de la meva vida molt bonica, que, de ben segur, en precedirà una altra que passarà quan estigui fent uns altres plans.

"Que trobis tot allò que busques / Que et sigui lleu la direcció /I vinguin plens de melodies els nous dies / Que siguis fort / Que tot et vagi bé"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.