La mort d'un home bo

El dia 8 de gener va morir el Marià Jornet. Era un home bo. Sens dubte aquest és el primer pensament que a molts ens ve al cap. Com la majoria de nosaltres, era florestà d'adopció, encara que ell va venir de menut. La mort del Marià és d'aquelles que no tocava, no per qüestió d'edat, sinó perquè transmetia vida i des de la discreció més absoluta convidava a viure. 

La seva, però, no era una bondat acrítica. El vam trobar fent pinya el dia 1 d'octubre de 2017 defensant les urnes i també donant suport a les florestanes encausades amb motiu de la vaga de 8N. Era una persona compromesa i solidària, probablement dos dels valors que més poden ajudar a transformar aquest món. Va participar des de l'inici en el projecte de suport a joves extutelats del barri, acollint-ne un a casa seva. I el vam veure també a primera línia en les mobilitzacions contra el tancament del consultori de salut.

El dia que ens va deixar ens vam trobar moltes persones a la plaça del poble per compartir la tristor de la notícia. Sabíem que el Marià va morir sol, lluitant fins a l'últim alè i aquella lluita seva ens reconfortava i ens animava a projectar amb força els seus somnis col·lectius, que són també els nostres.

Aquell dia va sonar a la plaça una cançó de Nicaragua, on ell havia estat fent acció solidària, una cançó que va sonar com un bes per a totes les persones que l'hem conegut: Yo soy de un pueblo pequeño / Pequeño como un gorrión / Con medio siglo de sueños / De verguenza y de valor / Yo soy de un pueblo sencillo / Como la palabra Juan / Como el amor que te entrego / Como el amor que me dan.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.