De la mort!

A ningú li agrada parlar de la mort, aquesta mort que tothom coneix d'una manera o altra i que forma part de la vida. El Liam, fill del meu nebot, tenia vint-i-dos anys, ha perdut la vida en un accident fortuït que ningú esperava, en la maleïda AP7, un accident absurd, tot venint d'unes colònies com a monitor, en el seu últim viatge de generositat i servei.

Un camió envesteix pel darrere l'autocar on ell viatjava parat al voral per avaria, i ple de nois i noies del barri de La Mina. Contusions generalitzades, però sortosament res greu, i ell, l'únic greu! Va donar la vida en una circumstància tràgica que el destí li tenia preparat. No va poder superar el traumatisme cranial que just, a ell, li tenia reservada la mort. Per molt que ho vulguem entendre, no som capaços d'assimilar el perquè. Això ens porta a reflexionar sobre la mort, la vida, i el sentit que comporta el viure.

Davant de tant patiment, guerres, baralles polítiques, fam, injustícies, i notícies relativitzant la mort, aquests esdeveniments fa què en fem una sana reflexió. Quan aquestes circumstàncies són personals, esdevé una tristesa molt més profunda.

Sí, la mort la tenim assumida, però no més enllà de la vida dels altres. De la nostra pròpia vida la volem lluny, a poder ser el més lluny possible, però sabent que un accident fortuït, absurd i injust, en una carretera qualsevol, algú ens pot llevar la vida. Siguem conscients i prudents en aquests dies de vacances, on la vida ens té reservat, un bri de joia, gaudi i d'esperança. Seguim!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.