Muntanyes russes

I aquí seguim, a la muntanya russa dels indicadors que pugen i cauen en picat i tornen a pujar en un bucle que ens posa cap per avall i amb l'estómac a la boca. Ens hem tornat observadors experts en índex RT, risc de rebrot i velocitat de reproducció. Ens fixem en les xifres d'ingressos hospitalaris i de grups confinats, de malalts a l'UCI i de defuncions. I resulta ser que, tot aquest ball de números, no deu servir per a res. Les autoritats no han estat capaces ni de posar-se d'acord en quadrar les xifres i només els ha interessat capitalitzar-les amb indissimulat interès electoral. Cap sorpresa. Cadascú compta com més li convé i llença pel cap del contrari l'equació del desastre.

Això, però, encara es dispararà més quan es comencin a administrar les vacunes. Fixa't! Les vacunes! Fixa't! Les medalles! Tinc la sensació que, des que sabem que ens començaran a punxar aviat, s'han relaxat conductes. Les nostres, que semblem incapaços de renunciar a unes festes i uns costums que ens costaran vides. Les de qui hauria de prendre decisions i no ho fa per la perversa combinació de dues perspectives immediates: eleccions, que paralitzen que qui governa prengui el mínim risc, i vacunes, que els fan confiar en la solució definitiva a curt termini com a única esperança davant la constatació ben palesa que no saben què fer. Esperança de mediocres, com més necessitàvem que ens governessin els millors. Us imagineu un discurs com el de la Sra. Merkel a casa nostra? Jo tampoc. Aquí ens diuen que no ens fem tests d'antígens. Anirem a cegues al dinar de Nadal.

Quan baixem de la muntanya russa, tindrem memòria. Perquè tots hem tingut morts.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.