Nadal de la Joanna

La primera vegada que la Joanna va veure una cavalcada de Reis era a Gijón. Venia de Londres, la ciutat on havia anat a parar després de sortir de Cuba acabada de llicenciar. Al seu país, no hi ha tradicions nadalenques ni festes lligades amb l’església, tret de, no sé per què, ni ella tampoc, la Missa del Gall.

Era una jove cubana casada amb un cubà. La parella va quedar-se a viure finalment a Barcelona i amb el temps van traslladar-se a Sant Cugat. Avui la Joanna, separada d’aquella parella, i amb dues filles joves, ja fa 18 anys que viu a la nostra ciutat.

Segueix sorprenent-se de com sentim les festes nadalenques. De la il·luminació, de l’afany que tenim pels dinars, dies seguits, Nadal i Sant Esteve, del Tió, del Pare Noel, dels Reis, de les paradetes.

Ella, que té la família dispersa pel món, no viu aquestes festes amb la mateixa intensitat, diu. La seva il·lusió, això sí, és reunir-se amb els seus, però seran poquets, i no atorgaran tant simbolisme a l’àpat de la trobada. Però gaudeix com a observadora de la il·lusió que traspua l’ambient dels carrers.

Aquests dies hi ha una exposició sobre la independència de Cuba al Museu del Monestir. La Joanna m’ensenya la foto de l’estelada que s’hi exposa. És del 1915, la més antiga que es conserva, i la van portar un grup de catalans al capdavant a la I Guerra Mundial. Sembla que el triangle estrellat de la nostra es va inspirar en el que té la bandera de Cuba.

La Joanna es diu Armengol, però no té informació sobre l’origen del seu cognom. Qui sap si la seva vinculació amb Catalunya és més antiga del que imagina i té algun gen que l’ha fet sentir-se a gust aquí.