La neta de l'Ignasi

Em disculpareu si us torno a parlar de la Cloenda de la 30a Mostra de Teatre a Valldoreix i més concretament de l'obra del Drapaire. En la darrera escena, la què interpreten la Mia, neta de l'Ignasi Clavell, i en Salvador Fenollar, el nostre drapaire de sempre. El Drapaire d'en Salvador és un dels seus millors papers dalt l'escenari. I en té un grapat de bons.

Veure actuar aquella nena emocionava. Unes flexions de veu, unes entonacions, unes expressions de cos... Sembla sorprenent que tenint tan pocs anys, acumuli tanta qualitat interpretativa. Jo havia treballat amb el seu avi, l'Ignasi, que fa uns anys que ens va deixar, i recordo que m'encisaven els seus silencis eloqüents. De vegades no recordava o es quedava en blanc, però omplia el silenci amb flegma.

Tot veient actuar la seva neta, em va semblar veure'l entre cametes, fins i tot li vaig sentir algun sospir d'emoció. És que els avis, no ens deixen quan pensem que ens deixen. Jo també em vaig emocionar, tot veient la Mia. En acabar l'obra, en Salvador, el nostre drapaire de sempre, em va dir que ell també s'havia emocionat.

És que, sovint parlem de l'impacte que exerceix l'obra en el públic i ens oblidem de l'efecte que ens fa als actors que interpretem. Era talment com aquella vegada en què la Marta Uxan va interpretar una obra de la Sílvia Servant. Va estar sublim. La Sílvia no hi era, feia temps que el càncer se l'havia endut. No hi era, però se la pressentia, estava dins la Marta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.