Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Divuit, però, són els jugadors que els equips de la Penya Blaugrana Sant Cugat-Escola de Futbol Hristo Stòitxkov (PBSC-EFHS) tenen inscrits en les categories de futbol 11. I dotze inscrits en les categories inferiors de futbol 7, és a dir, benjamins i alevins. Per què, doncs, els de la PBSC-EFHS tenen menys jugadors inscrits en tots els equips de cada categoria? Això és habitual a la resta de clubs?
Començo responent la darrera pregunta: el que és habitual a la resta de clubs és tenir la major quantitat de jugadors a cada equip, així tenen més fitxes a la FCF i recapten més diners, a banda, és clar, de les subvencions municipals, que sempre es quantifiquen per la quantitat de nens inscrits i no, malauradament, pel tipus de formació que reben.
La fórmula és ben senzilla: com més nens, més diners. I com més fitxes, més diners també! Hem de pensar que per a la majoria de clubs l’objectiu principal és tenir el màxim d’equips a les més altes categories, al preu que sigui, i, d’altra banda, guanyar tants diners com sigui possible. En aquests clubs, la formació dels nois passa, consegüentment, a un segon pla.
En conseqüència, el fet de tenir les plantilles tan grans dificulta l’elaboració setmanal de les convocatòries, i al final molts nois no van ni tan sols convocats. Déu ser molt “divertit” entrenar tota la setmana i quan arriba divendres l’entrenador et diu que no pots anar ni convocat! A més, casualment, aquests “descartes” els acostumen a fer amb els jugadors que no destaquen tant com la resta de companys. Això sí, a l’hora de pagar la quota tots són iguals!
A la PBSC-EFHS segurament es cometen molts errors, però de ben segur que aquest no és un d’ells. Les plantilles es fan ajustades per que sempre puguin jugar tots els partits tots els jugadors. I no és per falta de nens, ja que a cada categoria hi ha una llista d’espera d’uns 30 jugadors. Alguna cosa s’estarà fent bé!
I després ens preguntem com és possible que molts nois deixin de jugar a futbol quan arriben a Cadets. El que és estrany és que no ho facin abans, si és que han tingut la desgràcia d’haver anat a parar a un d’aquets “grans” clubs.
Parem entre tots de seguir alimentant aquest monstre i dediquem-nos de veritat a treballar plegats pel bé del futbol base...del futbol formatiu!
Començo responent la darrera pregunta: el que és habitual a la resta de clubs és tenir la major quantitat de jugadors a cada equip, així tenen més fitxes a la FCF i recapten més diners, a banda, és clar, de les subvencions municipals, que sempre es quantifiquen per la quantitat de nens inscrits i no, malauradament, pel tipus de formació que reben.
La fórmula és ben senzilla: com més nens, més diners. I com més fitxes, més diners també! Hem de pensar que per a la majoria de clubs l’objectiu principal és tenir el màxim d’equips a les més altes categories, al preu que sigui, i, d’altra banda, guanyar tants diners com sigui possible. En aquests clubs, la formació dels nois passa, consegüentment, a un segon pla.
En conseqüència, el fet de tenir les plantilles tan grans dificulta l’elaboració setmanal de les convocatòries, i al final molts nois no van ni tan sols convocats. Déu ser molt “divertit” entrenar tota la setmana i quan arriba divendres l’entrenador et diu que no pots anar ni convocat! A més, casualment, aquests “descartes” els acostumen a fer amb els jugadors que no destaquen tant com la resta de companys. Això sí, a l’hora de pagar la quota tots són iguals!
A la PBSC-EFHS segurament es cometen molts errors, però de ben segur que aquest no és un d’ells. Les plantilles es fan ajustades per que sempre puguin jugar tots els partits tots els jugadors. I no és per falta de nens, ja que a cada categoria hi ha una llista d’espera d’uns 30 jugadors. Alguna cosa s’estarà fent bé!
I després ens preguntem com és possible que molts nois deixin de jugar a futbol quan arriben a Cadets. El que és estrany és que no ho facin abans, si és que han tingut la desgràcia d’haver anat a parar a un d’aquets “grans” clubs.
Parem entre tots de seguir alimentant aquest monstre i dediquem-nos de veritat a treballar plegats pel bé del futbol base...del futbol formatiu!