Ni micro ni macro

Veient com està el pati, que si s'acaba el món tal com el destrossem quotidianament, que si el petroli s'està posant més car que una paella d'or a les Rambles, que si ara ens han muntat una guerra on els dolents són molt dolents i els bons són els de sempre per a nosaltres, els occidentals, però que a la fi no és altra cosa que una baralla on moren els de sempre i guanyen els de sempre i tot resulta ser que cap d'ells, ni bons ni dolents, vol perdre quota de mercat i/o de poder. Veient el desgavell exponencial que tenim a sobre i que sembla que el món s'acaba un dia d'aquests, us proposo una observació que us pot ser d'utilitat.

Com que tots i totes els que ens manen sembla que tenen per a fi alguna qüestió de tipus personal i, per tant, podrien ser poc fiables a l'hora de treballar per a nosaltres, els ciutadans pagadors d'impostos o millor dit els ciutadans espoliats pels seus impostos (més del 50% dels nostres ingressos anuals), s'està produint, encara, un petit fenomen social que no és altre que l'abandonament de les ciutats i la tornada a la pau d'una nova vida rural, tranquil·la i respectuosa amb la natura, natura que també som nosaltres.

Mireu-vos-ho bé, que pels pocs anyets que vivim en aquest planeta potser a alguns de vosaltres us pugui interessar el suggeriment. Doncs ni Micro ni Macro, que això són els invents creats per fotre als de sempre, els que vivim, treballem, paguem i també, si els hi cal, morim per a ells/es. Ui, ara diran que no penso en el Iemen, en Síria, en l'Iraq, en Afganistan, en Eritrea, el Sàhara, ni en l'abandonament de refugiats enmig de la Mediterrània, etc.

Soc dels dolents, dels altres dolents, si!!!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.