Jo no soc així, tu m'has fet així...

¿Quantes vegades ens hem sentit desil·lusionats amb algú proper?

En aquell instant, sentim com una sensació de fracàs perquè veiem algú que no és el que vàrem imaginar.

Exactament! Imaginar!

Tots tenim carències afectives que busquem substituir, creant l'anomenada "llei del mirall" i normalment ho fem amb algú que estimem.

Aniria una mica més enllà i et preguntaria si en alguna ocasió t'has trobat davant d'un amic, d'una parella o d'un familiar que de sobte sembla que ja no coneixes. Quan això passa, ens sentim perduts i ens preguntem "com ha pogut canviar, no és com jo creia".

No obstant, la veritat és que sempre va ser així i vàrem ser nosaltres mateixos els que vam crear una imatge que no era "la seva" realitat. Era la nostra.

¿És el defecte que percebem en nosaltres mateixos o en l'altre?

"La llei del mirall" diu que la nostra inconsciència ajudada per la projecció psicològica, ens fa pensar que el defecte o el disgust que percebem en els altres, només existeix "allà fora", no en nosaltres.

Molts estudis sobre psicologia personal afirmen que l'exterior actua com un mirall per protegir la nostra pròpia ment.

Acceptar l'altre tal com és o marxar és una decisió difícil, una gran obra personal de creixement.

Observa al teu voltant el bosc i els seus arbres a Sant Cugat, ja que són respectats i acceptats entre ells, la natura té tots els secrets de la nostra existència. Acceptació, gratitud i perdonar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

 
Comentaris

Destaquem