No anem bé

Amb la pandèmia estem com fa vuit mesos, però potser una mica més espantats. Al mes de març no sabíem de què anava tot, però estàvem convençuts que allò tindria un final. I amb aquest esperit la gent va fer bondat i va seguir les indicacions que se li donaven, tot esperant que allò passés.

Però quan semblava que ja havia passat el pitjor, torna la segona onada i ens agafa a tots i tots desprevinguts, desconcertats, cansats i enfadats. I ara ens adonem que la sanitat tan estupenda que pensàvem que teníem, doncs no ho és tant i fins i tot fa aigües per tot arreu.

Els hospitals ja trontollen, però l'atenció primària ja toca fons i ha passat de ser l'ànec lleig i oblidat a tenir tots els papers de l'auca i gairebé tota la responsabilitat per resoldre l'embolic. Ha de fer PCR, rastrejar els contactes, donar suport a les escoles, tenir cura de les residències, seguir controlant als pacients crònics i tenir cura dels nous. Molta feina per unes professionals poc considerades, mal pagades i que sempre han ocupat un lloc secundari en l'escalafó sanitari.

Ara correm-hi tots. S'ha fet un pla per l'Atenció Primària que els i les professionals rebutgen, perquè els recursos econòmics són insuficients, l'increment de personal no arriba a un sanitari per equip i no està clar de quina tecnologia estem parlant; total, un pla poc ambiciós que només serà un pagat que no resoldrà el problema de fons. A més, és l'enèsim pla que es posa damunt la taula i ací estem. No és estrany que sigui rebut amb escepticisme.

Cal escoltar amb humilitat allò que els i les professionals i la ciutadania empoderada poden aportar i posar-ho en pràctica amb sentit comú.

Mentrestant #jodenuncio.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.