No pixis aquí, gràcies

Uns rètols amb aquest text o similars han aparegut penjats en algunes portes i façanes d’una de les places més emblemàtiques i històriques de Sant Cugat i en algun carrer que hi conflueix. Els signen els veïns i les veïnes del barri.

És trist haver d’arribar a un extrem així i, sobretot, pensar en el camí fins a arribar a aquest punt. Haver d’aguantar olors, brutícia, males maneres dels pixaners. Queixes a l’Ajuntament, sentir-se ignorat. I al final, ja com a darrer recurs, penjar un paper perquè el personatge de torn, si el seu estat físic i mental li ho permet, el llegeixi i vagi a pixar a la via.

I això a Sant Cugat, que ens pensem que som un Hollywood català "smart i guai". Tenim, pixats, rates i porcs senglars. Brutícia i voluminosos pel carrer. Però a Sant Cugat, aquestes 100.000 persones (?) convivim amb uns 11.000 gossos que també van pel carrer i que també pixen. I ho fan per tot arreu, als fanals, als arbres, a les parets, en general sota la mirada impassible dels seus propietaris. Alguns d’ells, amb tota la bona fe, porten una ampolla d’aigua pensant que amb això eliminen el pixat, però en realitat el que fan és diluir-lo i escampar-lo, empitjorant encara més la situació. Cap campanya municipal d’educació ciutadana ni de penalització a l’infractor, res. Res que pugui incomodar els seus propietaris i perdre el seu vot a les pròximes eleccions.

Cada ciutat té la seva olor especial amb el que la podem evocar. El de Sant Cugat és el de pixum, de totes les espècies.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.