No podem perdre l'esperança

Ja fa temps que les notícies que ens arriben d'arreu són esfereïdores, en tots els sentits, i sembla talment que la humanitat, tal com la coneixem, no té futur. I no només parlem dels desastres que passen lluny i que veiem cada des del nostre sofà, sinó dels que tenim més propers.

El primer món tampoc se'n deslliura i ens despertem cada dia amb la mateixa cantarella de les dretes, que ens venen tant sí com no, el seu relat de què tot se'n va en orris. Així, més enllà de les desgràcies naturals que sembla que s'hagin posat d'acord per desgavellar-ho tot, en tenim d'altres, fruit d'uns deliris extremistes que fan que trontolli el govern central, amb unes propostes futures que fan por i, sobretot, unes enquestes que situen el 30 % dels joves encantats amb la dreta més extrema i que confirmen la seva aposta per aquesta opció en les pròximes eleccions.

Podem entendre aquesta posició si tenim en compte la situació que viuen molts d'ells i la cançó que senten cada dia: que els emigrants els prenen la feina i col·lapsen els ajuts i els serveis socials, que tenen uns sous de misèria i uns treballs precaris, que no troben habitatge assequible, que els és difícil desenvolupar les activitats culturals per falta d'espais i d'oportunitats, i una pila més de desgavells que els fan mirar cap a l'altre costat creient que tot se'ls arreglarà.

Potser per tot això va ser un bany d'alegria veure el dissabte de carnaval més de mil joves cridant i rient tot ballant les gitanes com si el món s'acabés. No sé què pensen tots i totes de com serà el seu futur i la seva vida, ni que votaran quan arribi l'hora, però va ser una onada d'esperança que no tot està perdut, i potser encara ho estaria menys si tots plegats no els hi poséssim tan difícil.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.