No pot ser

Tot el que està passant no pot ser. Deu de ser una al·lucinació col·lectiva produïda per la contaminació atmosfèrica o el canvi climàtic produït pel cotxe d'en Pepet que fa cinc generacions que no se'l canvia i a més va a dièsel, un combustible maligne que contamina plus i que va ser introduït pels islamistes que ja preparaven la fi del món per aquells temps.

No, no pot ser que els mosquits, tot i tenir la cavitat encefalocraneal més petita que nosaltres siguin molt més intel·ligents. Fixeu-vos, són capaços de picar-nos fins a l'extenuació mentre nosaltres estem embadalits mirant i escoltant un discurs electoral d'en Pedro Sánchez intentant descobrir el esquerranós que pugui ser.

No pot ser que no puguem denunciar per terrorisme al veí quan li sona el despertador a les 5.30 del matí per anar a treballar per 900 euros al mes.

No, no pot ser, que et fotin hòsties fins al DNI perquè han monopolitzat el primitivisme en mans dels orcs i no ens han deixat ni una espurna de maldat per poder gaudir de la vida foten a tothom en nom de qualsevol collonada.

No pot ser que siguem tan extraordinàriament primitius i que la natura encara no ens hagi fotut a dida.

Com pot ser que els miralls no ens parlin al matí per fer-nos veure qui realment és el que es veu dintre d'ells? Com pot ser que quan obrim la finestra la natura encara ens regali la visió d'un món en colors quan en realitat és en blanc i negre? No, no pot ser.

No companys, no, no pot ser que en aquests moments de la pel·lícula encara no ens hàgim adonat de la nostra petitesa i absurda forma d'entendre la vida a base del culte a la mort, la mort que nosaltres alimentem a cada minut amb la nostra ignorància, supèrbia, etc.

Una ignorància que ens porta a guardar culte als que són encara pitjors que nosaltres mateixos.

No, no pot ser.