Ja no són el referent

Aquests dies molts alumnes em preguntaven la meva opinió sobre el cas Messi, i ara que sembla que tothom ja ho ha paït i podem veure els fets en perspectiva, m’atreveixo a dir en veu alta que la gestió comunicativa de la marxa del futbolista ha estat un despropòsit, al mateix temps que Messi ha deixat de ser un referent.

El desgavell entre Messi, els seus representants, el Club i la Lliga espanyola ha posat de manifest que el futbol està de cap a caiguda i que els futbolistes no són un referent. Sabem que els nens ja no volen ser futbolistes, volen ser youtubers, influencers, tik tokers... però provablement, ja mai voldran ser futbolistes. Els ídols ja no són ídols.

Messi tenia l’oportunitat de perpetuar-se com l’ídol històric del Barça, com un referent per als nens i un exemple a seguir per a tots, però la seva ambició li ha fet perdre el seu torn. En Messi va trencar les millors estadístiques del Club, va portar la il·lusió al terreny de joc i va omplir de màgia les retransmissions futbolístiques, i és per això que passarà a la història, per ser un bon jugador de futbol, possiblement el millor.

Però l’argentí podia anar més lluny i convertir-se en un ídol, dins i fora del camp, per als amants del futbol i per a qualsevol persona. Ha marxat dient que ell ha fet tot el possible per quedar-se a Barcelona, però les coses es demostren amb fets, i no només amb paraules.

Sense voler analitzar el balanç financer del jugador ni les perspectives econòmiques que li depara el futur, a curt termini, tinc clar que renunciar a un sou estratosfèric per quedar-se al Club que l’ha format, compartint i reafirmant els valors de pertinença, hauria estat més beneficiós. L’hauria convertit en un ídol dins i fora del camp, pels catalans però també per a qualsevol persona de la resta del món.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.