No sap ploure

Hi ha un anunci que veig, quan mirem la tele, i que m'ha fet arribar a odiar una cançó. Una cançó i un autor que m'agraden molt, però que quan els sento ja em ve angoixa. És allò que la pluja no la controlem, però l'aixeta sí, i que en el meu país la pluja no sap ploure. Quina barra! Quin anunci més provocador!

En el meu país el que passa és que els nostres polítics i governants tampoc controlen la pluja, però l'aixeta dels calés la tenen molt, però que molt per la mà i saben que gairebé sempre raja. Per què no cal explicar gaire que la situació de sequera que tenim ja ve de molt lluny, potser dos anys? Però la culpa és com sempre nostra, que no controlem l'aixeta i malgastem l'aigua. Som uns incívics, uns insolidaris.

La meva pregunta ve perquè si veient que no plovia, perquè les elèctriques han seguit produint electricitat com si res i hem hagut d'arribar per sota del 30% de la capacitat dels embassaments en els quals ja ni es pot assegurar l'aigua pel consum del ciutadà i no és fins ara que han de parar i ens diuen que això serà la ruïna pels costos energètics. Però és que també hem hagut de posar en marxa les dessalinitzadores per obtenir aigua de boca a partir de la del mar amb uns costos de producció estratosfèrics.

En el món, hi ha algú que pensa les coses, n'avalua els riscos i planteja alternatives? O només valen els diners, el curtterminisme i mantenir la poltrona? Calia arribar a tenir els embassaments al 20-25%? Jo crec que al Raimon l'han enredat com un xino.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.