No som nens

Aquesta frase me la deia el meu pare comentant-me la mania que té certa gent de tractar els grans com si fossin nens. Gent que posa veueta de "tonteta" davant persones que ja tenen una edat, com si el fet de fer-se gran anés acompanyat d'innocència, de poc enteniment o vés a saber de què.

De fet en parlàvem arran de la campanya que ha engegat l'Ajuntament de Sant Cugat, "Bon tracte amb les persones grans". Sembla que han detectat una davallada en el respecte de la gent jove respecte la gran. Si és així, estic molt d'acord amb l'alcaldessa quan diu que s'ha d'enviar un missatge clar i contundent sobre el respecte cap a ells. Però... han encertat els missatges i les imatges? A mi no m'ho sembla o, almenys puc dir que la campanya no m'ha agradat.

No m'ha agradat perquè, a part d'infantil, assenyalen les víctimes. Es basa en un "Tenim dret", com si fos una demanda, quan és un DRET indiscutible. Si va dirigida als joves que, com no podia ser d'altra manera, exigeixen respecte pels seus drets, hauria d'haver estat un recordatori dels deures, que sempre acompanyen els drets. El DEURE al respecte. El deure a retornar tot allò que els grans ens han donat. El deure a escoltar-los (i que alhora aprendran d'ells, que són molt més savis). El deure a tornar la cura i l'afecte que ens han donat. El deure a entendre que la gent gran és lliure i que amb els seus béns han de poder fer el que els hi doni la gana.

No són ells, els nostres grans, els que ho han de demanar. Som nosaltres, els pares que encara no som "vells", la societat en general, els que els ho hem d'exigir. Aquesta campanya hauria d'haver estat dirigida als que exerceixen la falta de respecte, no als que la pateixen.