No totes les superheroïnes porten capa

Aquest és el títol d'un taller que es farà a finals d'abril al Museu del Còmic, dins dels actes amb motiu del Dia de les Dones. Penso que té més raó que un sant. Millor dit, que la majoria d'elles no porten ni portaran mai capa ni possiblement mai ningú les reconeixerà com heroïnes.

Entre les que segurament mai no valorarem prou, estan les que ens cuiden a tots i totes en la vida normal i en els pitjors moments. Aquelles que el lema d'aquest any del 8-M a Sant Cugat ha fet protagonistes al dir que "les cures no tenen gènere, la desigualtat sí". Està clar que si algú pateix la desigualtat de gènere, de salari, de valoració i de tracte, són les cuidadores, sempre dones, que no tenen veu ni vot en gairebé res i no obstant son imprescindibles per mantenir la vida tal com la coneixem avui.

De fet, si mirem enrere, trobarem moltes dones, heroïnes, que tampoc portaven capa: la dones del món rural, que es deien elles mateixes mestresses de casa, però que treballaven al camp de sol a sol i a casa cuidaven filles, marit i a qui fes falta. O aquelles altres que estaven tancades a la fàbrica tot el dia, suportant condicions de feina abominables i amb salaris de misèria.

També n'hi va haver d'altres que durant la Segona Guerra Mundial van treballar per als serveis secrets anglesos i van ser capaces de desxifrar els codis de l'exèrcit alemany, contribuint de forma molt important a la victòria aliada. I no eren poques, ja que representaven el 75% de tot el personal. Així doncs, amb capa o sense, queda clar el paper que han tingut moltes heroïnes al llarg de la història en gairebé totes les àrees de la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.