Poema txec "No he vist la mar"

El poeta txec Jirí Wolker no havia vist mai el mar tot i que havia somniat molt en ell. El seu país no té costa i no va ser fins a la primera joventut que va tenir l’oportunitat de veure’l a l’illa de Krk a Croàcia. En un poema ens diu que, durant sis dies, intentava veure el mar des de la platja però no ho aconseguia. Això ens sorprèn molt ja que no era ni la boira ni el mal temps el que li impedia veure’l. Més endavant ens diu que no va ser fins al setè dia que no ho va aconseguir, i no va ser albirant l’horitzó, sinó anant a una festa dels pescadors locals. Allà el va veure per primer cop «en els ulls dels mariners que fan la mar i estan fets de mar». Molts cops una afició, com pot ser el jazz, la descobrim en la mirada dels qui s’entusiasmen amb aquesta música. La mirada dels altres ens diu moltes. També hi podem descobrir molts valors. Aquests dies, per exemple, veiem la valentia i l’entrega en els ulls de les metgesses i els infermers que es donen en cos i ànima per curar els malalts del Covid-19. També la fe s’ha de veure en els ulls, en l'esguard que reflecteix la claror de la mirada de Crist, una mirada misericordiosa, humil i entregada. Tant de bo es vegi la mar de la nostra fe en els nostres ulls!