Normalitzar la guerra?

Estem normalitzant actituds i fets acceptant-los com a normals, quan anteriorment despertaven rebutjos profunds. Una sèrie d'esdeveniments inconnexos entre si tendents a modelar i canviar la nostra percepció de la realitat com una cosa normal.

Forces militars aplanen una seu diplomàtica par tal de segrestar una persona. Una ambaixada és territori que ni les pitjors dictadures s'atreviren a violentar, ara una "democràcia" ho fa sense pudor. Les ambaixades ja no seran territori on un perseguit pugui refugiar-se. Un expresident es troba enfrontat a judicis per diversos delictes, entre ells encoratjar els seus seguidors a assaltar el Congrés. Podria ser condemnat a uns quants anys de presó, cosa que no li impediria, si guanya les eleccions, ser nomenat president. Governarà des de la presó?

Mentre que es realitza un genocidi en una guerra colonial destinada a treure del seu territori les persones que l'habiten, bombardegen, maten i destrueixen una seu diplomàtica d'un altre país pensant que no tindran resposta perquè els dona suport "el primo de Zumosol"? Ara hem de seguir ajudant Ucraïna perquè segueixin morint més innocents alhora que la presidenta de la Comissió Europea anuncia que hem de preparar-nos per a la guerra, no li cauen els cabells a aquesta senyora per la reacció iracunda dels europeus? Sembla que no.

Ens estan portant a acceptar una altra guerra més a Europa? Pensen que després de la III Guerra Mundial es viurà millor? Fa 20 anys la Guerra d'Iraq va generar una impressionant mobilització per la Pau. Per tal de concórrer a les manifestacions els santcugatencs es trobaven sense poder accedir als FCG perquè venien abarrotats de Sabadell i Terrassa.

Ara també la pau ens crida a manifestar-nos

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.