La nostra pedra particular

Sant Cugat és una ciutat on el benestar animal té un lloc, cada cop més ampli i ferm. Passejant pels seus carrers trobem centenars de persones amb gossos, i nombrosos establiments que admeten la seva entrada; un municipi amb una Plataforma Animalista molt sostinguda per la ciutadania, amb una Regidoria de Benestar Animal i amb diverses associacions d’adopcions.

Tanmateix, en una ciutat on, en termes generals, hi ha una preocupació real pel benestar animal, seguim cometent errors, caient dia rere dia sobre la mateixa pedra. Després de l’ensurt de fa pocs mesos de la gosseta segrestada a les portes d’un establiment d’alimentació, seguim veient animals lligats a les portes de botigues, esperant que els seus humans els recullin al sortir.

No ha estat la primera vegada que algú s’ha emportat un gos lligat a les portes d’un comerç, i la majoria de les vegades, no hi ha hagut un final feliç. És un perill malauradament present i real, que sembla que, esperem que inconscientment, seguim assumint. I és indiferent si el gos és de raça o no: poden ser utilitzats per cria, per cobrar recompenses o per fer-los servir de espàrring a baralles de gossos. Qualsevol animal que estigui sol al carrer, està en risc.

És hora que fem una reflexió com a ciutadans i deixem d’entrebancar-nos sobre la mateixa pedra, fent córrer riscos perillosos i innecessaris als nostres companys de vida.

Avancem com a ciutat, en el benestar de tots els qui hi convivim.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.