L'ocàs dels actors

La periodista Mònica Planas escrivia l'altre dia al diari sobre l'impacte que li havia produït veure a la TV l'anunci d'eines de bricolatge fet per tot un Arnold Schwarzenegger. L'actor, ja envellit, diu que "tot el que ha construït ha sigut perquè tenia el poder a les meves mans". El poder eren les eines "low-cost" que anunciava.

Tots hem vist anuncis d'actors coneguts que han aconseguit fama i la nostra admiració pels treballs que han fet i que, de sobte, els trobes anunciant els productes més inversemblants. Llavors, el culte que li professaves et cau als peus. Et sembla que han sacrificat tot el prestigi interpretatiu que tenien per uns diners. Però -et dius- d'alguna cosa han de menjar si no els surten nous treballs.

Tota aquesta reflexió em porta a un article meu escrit ja fa temps sobre la diferència entre actors amateurs i professionals. Sovint s'ha considerat l'amateurisme com un esglaó inferior al professional. Habitualment un professional ha passat abans per una etapa amateur. Però no és cert que sigui un esglaó inferior ser amateur. Si més no, l'exigència de l'un i l'altre, davant una interpretació, pot ser igual de gran.

La diferència està en la platea. Un professional sempre està pendent que el teatre estigui ple. Si no és així, no en fa tantes funcions i això vol dir guanyar menys. La qual cosa ens porta al teatre comercial, aquell de molt riure i poc suc. Però la gent ha de sortir contenta. El teatre amateur en el nostre poble conserva una qualitat que no té res a envejar del teatre professional d'arreu.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.