Octubre, octubre

"Dos anys després, tenim un govern municipal amb dos grups que suposàvem fidels a la República i suportat per un dels partits que va negar l'1 d'octubre", diu Amorós

Octubre, octubre. Dues vegades. Perquè fa dos anys. Perquè persistim. Perquè persistirem. El dia 1 vam votar i vam rebre de valent. A Sant Cugat no, però tothom coneix les imatges i no cal insistir-hi, perquè ningú no les oblidarà mai. El dia 10 es proclamava la República Catalana i el mateix President Puigdemont en deixava els efectes en suspens per facilitar la negociació amb l'estat espanyol. El 27, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de resolució que regula la proclamació per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc. Els 52 diputats unionistes es van absentar. Només una hora més tard, el Senat espanyol aprovava l'aplicació de l'article 155, amb els resultats de sobres coneguts pel Govern legítim. Persistirem.

 

Dos anys després, tenim un govern municipal amb dos grups que suposàvem fidels a la República i suportat per un dels partits que va negar l'1 d'octubre, que va absentar-se del Parlament el 27, i que va votar a favor de l'aplicació del 155 el mateix dia. Persistirem.

Dos anys després, la Diputació de Barcelona la governa aquest mateix partit, amb el suport d'un altre dels que també crèiem fidels. Persistirem.

Dos anys després, recordo sobretot el dia 1 i la nit anterior. La incertesa dels que vam passar la nit a l'escola Pi d'en Xandri la vam vèncer amb il·lusió, suposo que com a totes les seus electorals que molts vam voler protegir, en alguns casos literalment, amb el nostre cos. L'emoció indescriptible de l'aparició d'urnes, paperetes i ordinadors, de les llargues cues de votants grans i petits, tots junts, de la proclamació dels resultats, no l'oblidarem mai. No hi havia cap partit. Persistirem

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?