Olor de pixum

Per raons familiars, passo temporades a Austràlia. Tornar a Sant Cugat suposa canviar la immensitat dels seus espais per les nostres estretors. El que és més o menys equivalent és el nombre de gossos i la seva ràtio per habitant, que hi ha tant a les zones metropolitanes de Melbourne i Austràlia en general, com a Barcelona, Sant Cugat inclosa, i també similar a les dades d'un país pioner en animals de companyia com els USA. Per tant, totalment comparatiu.

Passejant per Melbourne no ets conscient de la quantitat de gossos que hi ha. Els carrers estan nets de pixats, no sents la més petita ferum, difícilment veuràs un excrement pel carrer. Veus com els propietaris tenen especial cura del seu estat i vetllen pel seu comportament públic.
Però quin contrast en arribar a Sant Cugat!

El primer que t'envaeix al passejar pel centre és una imponent i forta olor de pixum. Les parets n'estan impregnades fent una banda fosca de ben bé un pam d'alt, a part dels reguerons i bassals secs per terra. Seria bo explicar als pocs propietaris de bona voluntat que van amb l'ampolleta d'aigua, que l'aigua sola l'únic que fa és diluir el pixat i repartir-lo encara millor, que el que neteja és el lleixiu! I els excrements! La gent es pensa que els escocells dels arbres són el WC caní.

I això no només passa al centre, sinó també a barris nous que ja fan fàstic. Només us recomano un petit passeig pel carrer de Benet Cortada de Volpelleres, un carrer ben modern i ja ben carregat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.