Onze de Setembre

Ja en tenim un altre aquí. Un altre Onze de Setembre. I com marca la tradició dels darrers anys, una Diada que portarà milers de persones als carrers, un any més, de Barcelona. Els santcugatencs i santcugatenques no hi faltaran. Aquest any, a la Meridiana!

Són temps de canvis, en tots els sentits. Sembla que les societats d’arreu estan cap per baix. Però hi ha una cosa que em captiva del que està passant a casa nostra. I és la quantitat de somriures que els últims anys veig arreu. Estic segura que aquest Onze de Setembre a la Meridiana tindrem un altre bany de somriures. I és que, més enllà de la política, és la il·lusió la que mou tot el que està passant.

I enguany, amb eleccions a la vista. I com sempre, el més important, és participar... Participar i decidir. I, amb una mica de sort, la pròxima Diada sortirem al carrer per motius ben diferents.

Què voleu que us digui. Tinc clar què vull que passi, però no sé què és el que passarà. Amb tot, el que sí que sé, és que ningú no atura un poble en moviment, i que, si es vol, es pot. Al cap i a la fi, són les persones les que han d’escollir el seu futur, i cap polític pot decidir per nosaltres.

Em permetreu que citi els Lax’N’Busto, però em crec allò que diuen que “qui espera, desespera, però qui aguanta, ho pot tenir tot”. Hem esperat, hem desesperat, i hem aguantat. Només nosaltres sabem si ha arribat el moment de tenir-ho tot.