Les palestines també ens necessitaran demà

Com a periodista a Israel, he viscut amb proximitat el que viuen les dones palestines. I ens necessiten més que mai. Aquest matí, com els anteriors 152, s'han llevat amb tristor. Temen per les seves vides i per les dels seus éssers estimats. La guerra està afectant els seus presents i els seus futurs. Els bombardejos de l'exèrcit israelià estan acabant amb moltes ànimes innocents. Viure a Gaza és dur ara i ho ha estat sempre.

Les palestines han viscut entre llàgrimes i sang sempre. Per tant, no els agrada sentir que tot va començar el 7 d'octubre. Necessiten el caliu d'Occident. Necessiten que els nostres governs condemnin el que Israel fa a casa seva. I necessiten que sortim al carrer. Però ho necessiten de forma continuada. La intermitència no serveix.

Pensava Sant Cugat en elles abans d'aquesta guerra? Pensarà en elles un cop acabi? Tenim a la nostra mà prolongar una revolució, i no deixar les palestines desemparades quan Israel i Hamàs signin l'alto el foc. Aprofitem-ho.

Hi ha molts comptes pendents encara. Cal que les israelianes segrestades tornin a casa, que es repari el seu dolor, que Israel torni les terres que no li pertanyen, que celebri eleccions i que no les guanyi un tirà. Però també cal que les palestines puguin prosperar. Que puguin viure en una terra lliure de terroristes, on no estiguin obligades a amagar els seus cabells. Que puguin ocupar alts càrrecs. I per aconseguir tot plegat, ens necessiten. Ara, que Israel surt a les notícies, però també el dia de demà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.