La pandèmia de les desigualtats

La COVID va posar de manifest les desigualtats que existien a la nostra societat, desigualtats en funció del lloc on es vivia, del tipus d’habitatge, del tipus de treball, del nivell econòmic familiar, del accés o no a determinada tecnologia i possiblement de molts altres determinants.

El “mantra” del “tot anirà bé” i la convicció de que en sortiríem reforçats en tots els sentits se’n ha anat en orris i ara ens trobem desorientats i esmaperduts, tot constatant que en els dos darrers anys les desigualtats no sols no han desaparegut sinó que s’han estès com la pandèmia, deixant una societat fracturada. Segons Oxfam la pobresa a l’Estat Espanyol ha augmentat fins un 23% i s’ha multiplicat per vint la diferència entre la riquesa dels més pobres i els més rics.

Tots els estudis i els indicadors constaten que les zones més benestants de Catalunya, amb renda més alta, com el barri de Sant Gervasi de Barcelona, multipliquen per cinc la renda per càpita de barris com el de Sant Roc de Badalona. La renda de Nou Barris és gairebé set vegades més baixa que la de Pedralbes i queda palesa la relació inversa entre el nivell de renda i el d’estudis, de manera que no és el mateix estudiar a Sant Cugat que a Salt, per posar un exemple.

Sense anar més lluny només cal mirar el nostre entorn: A Sant Cugat la mitjana salarial és de més de 43 mil euros a l’any, que duplica la de Rubí. I si encara mirem més a prop, la de Les Planes és la meitat de la de Valldoreix.

La pandèmia del virus hem aconseguit aturar-la amb les vacunes. Ara potser cal trobar-ne d’altres per aquesta nova pandèmia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.