El paper dels avis en temps de Jesús

Després de les festes de Nadal se celebra el diumenge de la Sagrada Família. Tots pensem que aquella família de Natzaret estava formada per Maria, Josep i Jesús i prou. Però cal tenir en compte que en aquella època els casaments es feien de molt joves, als 13 o 14 anys, perquè l'esperança de vida era de 30 o 40 anys. I quan arribaven els fills, tota la unitat familiar passava a formar part de la gran col·lectivitat del clan, on compartien la vida avis, fills i nets. I qui tenia cura dels fills d'uns adolescents, com devien ser Maria i Josep? Doncs els avis, naturalment.

Curiosament, una antiga tradició del segle II ens ha fet arribar només els noms dels avis materns, Joaquim i Anna, però hem de suposar que també n'hi devia haver per part de Josep. Ara bé, com que es va accentuar tota la mitologia al voltant de Maria, fins i tot la seva concepció sobrenatural, el pobre Josep va passar a ser "pare putatiu", que vol dir "adoptiu" i la tradició només diu que va ser artesà o fuster. Dels seus pares, cap pista. El que vull destacar és que els avis, en aquella època, tenien un paper molt important per a la cura dels nets.

En un discurs del Papa Francesc a l'Associació de Famílies nombroses va dir: "Vosaltres, nens i joves, sou els fruits de l'arbre que és la família: sou fruits bons quan l'arbre té bones arrels -que són els avis- i un bon tronc -que són els pares-." I afegí: "Els avis custodien els valors d'un poble, d'una família i ajuden els pares a transmetre'ls als fills." I acabava el discurs demanant "si us plau, seguiu resant per mi, que jo sóc una mica l'avi de tots vosaltres".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.