La paraula ens farà lliures

Avui no va de mi, va de les dones afganeses que eren lliures (dins d'una llibertat com només es pot entendre a l'Afganistan). Estic asseguda davant la mar, en unes merescudes vacances després de treballar en un any complicat. Tinc al voltant a la meva família, i tinc llibertat per poder escriure aquestes línies.

Puc signar, amb el meu nom i els meus dos cognoms, un d'ells el de la meva mare. Em podeu trobar a totes les xarxes socials, opinant sobre tot allò que m'interessa i pujant fotos des de la llibertat que jo mateixa m'imposo. Puc dir alt i clar que soc feminista, sense que per això ningú em jutgi o m'arresti.

La meva filla podrà exercir la seva carrera on vulgui i serà remunerada per això, perquè contracten pel seu talent i la seva formació. El meu fill farà exactament el mateix, i haurà de guanyar-se el lloc amb les seves companyes de promoció. Fins aquí no he descrit res que no sigui el dia a dia de qualsevol de nosaltres. Però, per a les dones Afganeses, en aquestes setmanes, les petites llibertats adquirides i els sensibles passos avançats en educació i en sanitat, tots, absolutament tots han quedat minvats a res.

M'horroritza pensar que jo sí que puc, però elles, per haver nascut a Afganistan, seran esclaves sexuals, seran relegades a la més absoluta de les pobreses, seran sotmeses al fanatisme més extrem, a la incultura i a la falta d'oportunitats en tota la paraula.

El conte de la criada (Margaret Atwood) es va quedar curt si realment els països on vivim en llibertat permetem que això passi. Jo em nego. La paraula ens farà lliures, comencem a moure'ns, no permetem la barbàrie que s'acosta. Podem canviar-ho. Fem-ho.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.