El parc Central

"Era un zoològic familiar, però per les meves filles que el veien a l’estiu i els caps de setmana se’ls feia una aventura contemplar tot aquell bestiari"

Sant Cugat té una colla de espais enjardinats on és possible passejar, sols o amb els nostres amics canins, anar amb bicicleta o amb patinet, com també portar-hi els nens en les zones infantils, però jo us vull parlar d’un en concret, el parc Central; és el que esta més a tocar de casa i li tinc una especial estima.

Fa uns quants anys, en el primer tram que va des de sota del pont del tren fins a la carretera de Valldoreix i seguint el recorregut del torrent, hi havien cases de pagès amb horts i cultius; on ara hi ha gronxadors, bancs i camins per córrer sobra la herba i a l’ombra de frondosos arbres. Una de aquestes masies era la de la Senyora Rosario, que abans de la nova urbanització estava ubicada al bell mig del carrer Pera Serra, per la qual cosa, la van haver de desplaçar; més ben dit, enderrocar. Aquest mas va ser durant anys una referencia per el Colomer. Hi tenien tota mena d’animals; tortugues, gallines, galls, ànecs, conills, galls d’indis i oques, que feien un soroll eixordador. I un lloro que enraonava i cantava tot el dia, ah.. i com podeu esperar gats, i gossos petits i grans. Era un zoològic familiar, però per les meves filles que el veien a l’estiu i els caps de setmana se’ls feia una aventura contemplar tot aquell bestiari. D’allà van sortir tres preciosos pollets de color groc, que van viure amb nosaltres, fins que es van convertit en una polleta i dos magnífics pollastres de cresta vermella, llavors els vàrem retornar al seu domicili d’origen.

Bé, són records.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem