Parcs de Sant Cugat

Fa temps que no he pujat al Turó de Can Mates, però pel que he vist, aquestes últimes pluges han revifat tot el verd de sota. I faig una caminada tot sovint perquè encara que sembli mentida, amb la poca alçada que té, es pot admirar un bonic paisatge sobre el Vallès. De dalt estant hi veus un món en miniatura.

Si la visita la fas a la tarda, la llum taronja del sol del cap vespre ho pinta de colors daurats i rogencs i Terrassa, Rubí, Cerdanyola i Sabadell hi apareixen esquitxats de zones verdes, com en un conte de fades. De fet, tot el que envolta la muntanyeta, els ruixats que hi han caigut ho ha convertit en herba verda sembrada de floretes grogues i liles, que ens diuen que no tenen cap necessitat d'ajuda per florir, amb quatre gotes d'aigua en tenen prou per ressorgir.

També hi passejo per un altre motiu i és que anys enrere s'hi van plantar a sota, al costat dels gronxadors del parc, una colla de cirerers que amb els anys s'han fet alts i frondosos i que ben aviat estaran farcits de cireres madures. El que passa, però és que aquestes són cada vegada més difícils d'abastar, primer perquè els arbres ha crescut i segon perquè poden les branques més baixes, segurament per evitar que la gent les trenqui en intentar collir-les; s'hi hauria d'anar amb una escala i no és gaire pràctic. Bé, les garses, les merles, els pit-roigs i altres ocells, que com que tenen la sort de poder volar, hi arriben fàcilment i hi fan festa major, i nosaltres ens els mirem amb enveja.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.