Passejar amb la Nala

Avui m'he llevat d'hora, aviat vol dir que he vist sortir el sol des del Turó de Can Mates, i us asseguro que la vida a primera hora del matí es mira amb altres colors que la resta del dia. La llum que et deixa veure aquesta petita elevació es reflecteix a damunt de les teulades de les cases de sota, donant-te'ls uns tons entre daurats i platejats. Rubí, mirat des d'allà dalt, et sorprèn, quasi diria que és bonic; i no diguem com ens mostra Sant Cugat, amb tot el mantell de tons de verd als seus peus que s'albira des del cim amb una força espatarrant i sembrat d'una munió de casetes que escampades envoltem el seu magnífic centre urbà, i fins i tot, el turonet m'ha ensenyat Sabadell allà a la llunyania.

El secret d'aquestes caminades matutines té un nom, una gossa llauradora que es diu Nala, que es desperta aviat i, amb la cua amunt i avall, ronda per la casa buscant un voluntari que la porti a passejar. El que ella no sap és que avui pujarà a la muntanyeta i no és que li agradi gaire, es cansa i bufa. Fins que arribem al peu tot va bé, camina tota satisfeta, però quan es veu davant de la pujada es para i li hem de fer entendre que pretenem pujar a dalt. Hi ha un camí força dret per arribar al cim, i a ella, veure com el sol il·lumina tot el nostre entorn tant li fa. Ja sé que el seu món i el nostre és força diferent, però quina pena que no se'n pugui adonar! Però tant se val, ella ja és feliç posant el nas i ensumant entre totes les herbetes que va trobant pel camí.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.